HABITATGES TUTELATS A SANT GUIM: “La llavor sembrada a la terra”
Voldria respondre a la pregunta que sovint em fa la gent, explicant una paràbola, tal com feia Jesús. La pregunta acostuma a formular-se així: “Com està la qüestió de la fundació o dels pisos?”.
Jesús deia: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra; tant si dorm com si està despert, de nit o de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra tota sola dóna fruit: primer brins, després espigues i, finalment, blat granat dins les espigues”. Jesús contestava a la gent explicant històries, fent comparacions senzilles, que anomenem paràboles.
La paràbola del sembrador ve a dir-nos que la llavor és una potència concentrada formidable i invencible..., però també petita, amagada i aparentment fràgil. Des que la llavor es llançada a la terra, comença amb secret un seguit de meravelles (germinar, treure els primers brins, etc.), poc importa que el pagès es preocupi o no, en últim terme la cosa no depèn d’ell.
La qüestió de la “fundació” o els “pisos” és també una petita “llavor” que vol sembrar-se en el nostre cor. Hem d’esperar, no hem de voler donar pressa, voler fer-ho madurar a marxes forçades, no és convenient. Si és una obra que està en l’òrbita del Regne de Déu, ja naixerà.
També jo a vegades ho explico amb una altra comparació, dic que tot ja està força calent, però que ens cal la guspira perquè les flames siguin visibles. Intentem que entre tots l’“olla vagi bullint”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario