HABITATGES TUTELATS A SANT GUIM: “Una opció lliure”
La setmana passada us parlava, a l’hora de la missa, de la necessitat que tenim de crear un clima de llibertat, també en les nostres comunitats. Això vol dir que cal que hi hagi franquesa per dir i per fer, i que els responsables de la comunitat no vulguin imposar les seves idees, només pel poder que tenen. Jo no vull sempre tenir raó, ni que es faci el que jo dic, sempre intento proposar, suggerir, invitar.
La construcció d’un edifici, complement al centre de dia i destinat als més necessitats, demana l’ajuda dels qui tenen més possibilitats econòmiques, però això no vol dir que tinguin una obligació, no tothom ho ha de sentir i veure de la mateixa manera com ho sento i ho veig jo.
És cert que aquesta proposta és una “acció evangèlica” (vegi’s full 105), que una parròquia no pot refusar. Però també us volia dir que cadascú se sent cridat al que se sent cridat, i que hi ha altres ajudes que poden ser igual d’evangèliques com l’acció que proposem.
Una persona mol pròxima a tots nosaltres i molt valorada per mi, em va dir, un dia, que no podia treballar per aquest tema dels “pisos”, perquè “no hi creia”, però que seguiria ajudant en tot a la parròquia. No puc dir que no em sabés greu en el primer moment, perquè vaig pensar: “si molta gent ho fa així, no podrem pas tirar endavant”. Però també vaig pensar que una “acció evangèlica” no pot estar sotmesa a la pressió de majories; en aquest sentit nosaltres no podem decidir una cosa per si som molts o si som pocs. Encara que això ens influencia i ens ha de fer pensar.
Només que hi hagi una persona de la parròquia que vulgui treballar per crear habitatges tutelats a Sant Guim, jo, com a Rector de la parròquia, li he de donar suport. I demanaria que els altres ho respectessin i col·laboressin, encara que no sigui la seva opció preferent. Podem dir que aquesta manera de procedir, no està ben bé d’acord amb les normes de la democràcia, però si que crea un clima de llibertat, on un pot dir i pot fer, i no està mai sol; almenys està acompanyat per Déu, que té els seus camins i que segur que també els té en relació amb els pisos de Sant Guim. Tant de bo que nosaltres descobrim aquests camins!
No hay comentarios:
Publicar un comentario